Història

Grup Assistencial Evangèlic.
Passat, present i futur

Trobem els nostres orígens a l’any 1879, quan tres líders evangèlics van crear un centre sanitari en un pis de lloguer amb l’objectiu d’assistir al malalt no només físicament, sinó també en el seu aspecte psicoemocional i espiritual. L’activitat d’aquest hospital ha estat emmarcada en l’atenció de persones amb malalties agudes i cròniques.

 

Desde l’any 2007, funcionem com a centre sociosanitari concertat amb la Generalitat de Catalunya i a partir del 2010, juntament amb la renovació d’imatge corporativa i amb la visió posada en un edifici nou, passem a anomenar-nos Nou hospital evangèlic. Coincidint amb l’obertura d’un nou edifici l’any 2024, es renova la imatge definint el nom actual Hospital Evangèlic de Barcelona. Recentment hem reestructurat l’organització diferenciant dues empreses sota un paraigües comú. Des del 2022, el Grup Assistencial Evangèlic està format per dues branques:

Nou hospital evangelic

Que aglutina l’activitat assistencial (equip mèdic, infermeria, auxiliars, atenció psicològica, fisioterapeutes, treball social…)

Dorcas global services

Que concentra els serveis de suport (recepció, manteniment, bugaderia, cuina…)

A l’abril de 2024 comença l’activitat a un nou edifici al Poblenou. El nou hospital compta amb 203 llits, quasi el doble de la capacitat de l’edifici anterior. La novetat més destacada és el model d’habitació doble, l’Habitació Empàtica, on els llits estan contraposats. Aquesta aconsegueix crear una percepció d’habitació individual, vetllant pel benestar del pacient, i facilita la feina del professional.

La construcció del nou hospital

De camí al nou edifici, vam obrir una àrea de 36 llits de convalescència a la segona planta de l’Hospital de l’Esperança! Va ser una oportunitat per col·laborar amb professionals del Parc Salut Mar.

La història explicada de primera mà

Ens trobem davant d’un Hospital centenari i la seva història ens transporta al temps d’Isabel II quan, després del seu destronament, els evangèlics van començar a gaudir de certa llibertat com reflexa la Constitució del 1869. Aparegueren públicament grups evangèlics que fins aleshores havien estat treballant d’una manera encoberta i sotmesos a persecució.
Malgrat aquesta tolerància, quan els membres de les noves esglésies evangèliques establertes a Espanya necessitaven ser atesos en els hospitals oficials, sovint en mans d’ordres catòliques, eren discriminats i fins i tot maltractats.

Per això, tres líders evangèlics de Barcelona van decidir crear un centre sanitari per a l’atenció de malalts evangèlics. Els seus inicis van ser molt modestos en un pis de lloguer habilitat per a aquest ús. Gràcies a la inestimable col·laboració de les colònies estrangeres de Barcelona i un gran nombre de creients evangèlics, l’any 1893 es va adquirir una finca d’uns 2.000 m2 a la part alta de la ciutat, la ubicació actual de l’hospital. En aquesta magnífica finca hi havia una casa senyorial, que va ser inicialment habilitada per a la recepció de malalts, i així va començar a funcionar la Infermeria Evangèlica al 1893.

A partir de l’any 1904, i en diferents etapes, es va anar construint un nou edifici, ex professo per a l’hospital, que va ser ampliat en vàries ocasions i que es va acabar el 1931. En aquest s’hi va instal·lar un quiròfan ben equipat per a intervencions quirúrgiques, una sala de parts i un aparell de Raigs X.

Ampliació de l'hospital al juny de 1908
Ampliació de l'hospital al juny de 1908
Quiròfan d'urgències
Quiròfan d'urgències


El període de la Guerra Civil significà un temps de prova per a l’hospital, que va haver de passar a ser administrat i dirigit per un comitè nombrat pels Cònsols d’Anglaterra, Alemanya, Suïssa i Estats Units. Passà a denominar-se com Hospital de las Colonias Extranjeras. Durant aquells anys, va ser Hospital de Sang (Cruz Roja), Hospital de nens refugiats i de donació d’aliments. Acabada la guerra, tampoc va millorar la situació político-religiosa a Espanya i va ser necessari prorrogar indefinidament l’administració pel Comitè de Colònies Estrangeres. L’inici de la Segona Guerra Mundial va portar noves dificultats en la marxa de l’hospital on hi convivien delegats, infermeres i pacients alemanys i angloamericans, malgrat la bel·ligerància dels països respectius.


Durant la dècada dels cinquanta, ja superades les guerres i la delicada situació econòmica d’Europa, un nou Comitè Executiu i especialment un nou president, el Sr. Spoerry, van donar una gran empenta a la marxa de l’Hospital. Es van iniciar obres d’ampliació i modernització importants que es van acabar a finals de la dècada.

Nou quiròfan en la finalització de les obres al 1953
Nou quiròfan en la finalització de les obres al 1953
Celebració de l'Acte de la Primera Pedra al novembre de 1969
Celebració de l'Acte de la Primera Pedra al novembre de 1969
La calefacció central va deixar en desús l'ús de llars de foc, en aquesta habitació es veu la llar a la cantonada
La calefacció central va deixar en desús l'ús de llars de foc, en aquesta habitació es veu la llar a la cantonada
Atenció a infants malalts, refugiats de la Guerra Civil
Atenció a infants malalts, refugiats de la Guerra Civil

L’Hospital, encara que petit, va passar a ser en aquella època, un centre modern i de bon nivell assistencial al qual acudien molts malalts particulars, espanyols i estrangers, que amb les seves aportacions econòmiques finançaven la seva marxa.
Els malalts evangèlics seguien essent atesos a l’Hospital en condicions econòmiques molt especials, complint-se les Bases Fundacionals, però amb certa discriminació i limitacions. Aquest fet produïa incomoditat entre les esglésies i els seus líders.
Arribada la dècada dels 60, es van assolir majors cotes de llibertat religiosa a Espanya, encara dins de la dictadura. Es va produir un moviment per a la recuperació del control de l’Hospital entre diversos líders joves de les esglésies de Barcelona i amb la participació d’alguns metges evangèlics. Després d’anys de discussió, i gràcies a la forta posició legal del Patronat de la Infermeria Evangèlica, es va arribar a un acord signat el febrer de l’any 1968. Es comprometien a retornar el control i direcció de l’Hospital als 5 anys i, mentrestant, permetien al Patronat edificar les instal·lacions necessàries per a l’atenció dels malalts evangèlics als terrenys de l’Hospital.

D’aquest manera, l’1 de novembre de 1969, com a conclusió del 4t Congrés Evangèlic Espanyol celebrat a Barcelona, es va dur a terme la cerimònia de col·locació de la primera pedra d’un nou edifici. Aquest fou inaugurat com a consultoris el setembre del 1971, que es va unir a la resta de l’Hospital al recuperar-lo l’any 1973 i acabat l’any 1976, afegint 30 llits més a la capacitat de l’Hospital.
Durant anys, l’hospital va treballar per a diferents entitats d’assegurança lliure, entre elles la Mutualitat Evangèlica, la Mútua Regional d’Accidents de Treball i cobrint les urgències d’una societat que englobava un bon nombre d’entitats d’assegurança lliure. Més tard es va fer conveni amb la Seguretat Social per a ingrés d’intervencions dels seus assegurats per tal de reduir les llargues llistes d’espera. A partir de l’any 1986 l’Hospital se centrà en malalts crònics a més de malalts greus particulars o de la Mutualitat Evangèlica i d’altres entitats privades.

Des de l’any 2007 funciona com a centre sociosanitari concertat amb la Generalitat de Catalunya, després d’una renovació de patronat i bases fundacionals. Una nova empenta per tal d’assegurar la professionalització i la generació continuada de noves idees, i que segueix sent el motor impulsor actual.
El 2010, juntament amb la renovació d’imatge corporativa i amb la visió posada en una nova ubicació en què construir un nou hospital, l’Hospital va passar a anomenar-se Nou hospital evangèlic.

 

Dr. Armand Urrutia

Acte solemne de la col·locació de la Primera Pedra al 1969, amb la totalitat del Patronat i una nombrosa assistència
Acte solemne de la col·locació de la Primera Pedra al 1969, amb la totalitat del Patronat i una nombrosa assistència

Barcelona 2023. Un pas endavant cap al benestar de les persones

Abril 2024. Un trasllat històric!

Fem-la visible! Reconeixent la història de l’Hospital Evangèlic de Barcelona
L’any 2015 es va publicar una exposició d’infografies amb l’objectiu d’acostar la història de la Fundació als pacients, familiars, amics, professionals i entitats de la ciutat de Barcelona. Un recull de fets destacables des dels inicis de l’hospital fins a finals dels anys seixanta. Et convidem a fer-li una ullada!