Coneix l’equip

“El que em motiva a treballar aquí és poder millorar el servei per als pacients, tant en humanitat com en eficiència. La persona que més m’ha marcat a la vida i vull que ho continuï fent és Jesús. Trobo en la seva vida un model a seguir, que m’inspira a ser millor persona i també millor professional. Per Ell estic treballant a l’hospital i, en Ell, trobo la pau i l’equilibri que m’impulsa a treballar amb energia, il·lusió i amb propòsit. Si pogués demanar un desig, voldria dissenyar-me i construir una casa a la muntanya amb grans finestrals per veure els colors del cel a la sortida i la posta del sol”

“Encara que la meva feina és freda per naturalesa, em motiva poder formar part d'un complex engranatge, tot l'hospital, que serveix per oferir confiança, pau, esperança, tranquilitat..., en el temps més difícil que pot passar una persona com és la malaltia o els seus últims dies. Si pogués demanar un desig voldria que desapareguessin del mon les injustícies”

“Donar resposta a les necessitats dels pacients és la meva motivació diària. Si pogués demanar un desig seria seguir gaudint del que més ens agrada amb les persones que més estimem.”

“Crec que la nostra professió és un superpoder! Un dels moments més feliços que he viscut ha estat superar una malaltia greu. Per això, poder cuidar l’altre és el que em motiva a treballar cada dia. La persona que més m’ha marcat a la vida i a qui més admiro és la meva mare. El meu lloc preferit a la terra és allà on estigui la gent que estimo, i si sona música gospel, encara més!”

“Cada dia em llevo amb la convicció que la meva feina pot marcar la diferència. L’oportunitat d’influir en el benestar del pacient a través del nostre equip em motiva i em fa veure que no es tracta de buscar només un èxit personal, sinó de trobar el sentit de realització i deixar petjada duradera.”

“Acompanyant en el patiment de l’altre és on trobo el sentit de la meva feina. Sóc conscient de la falta que fa, de la mateixa manera que jo ho vaig necessitar. Som éssers relacionals i compartir la càrrega del patiment és, a vegades, suficient. La persona que més em va marcar a la vida va ser el meu marit, per l’amor, la pau i la fe que contagiava.”